diumenge, 5 de desembre de 2010

EL QUIXOT INTERACTIU

La Biblioteca Nacional va presentar la setmana passada el seu primer llibre interactiu, El Quijote interactivo.
Us enllaço la notícia a El País on s'explica que s'ha pujat al web una versió digitalitzada dels exemplars de 1605 i de 1615.

http://quijote.bne.es/libro.html

Al voltant del llibre hi ha vàries icones. Amb la 'T' podem traduir el castellà antic, per exemple; amb la rosa dels vents accedim a un mapa interactiu de les aventures de Don Quixote, amb referències als capítols on apareixen els noms dels llocs per on va passar. Una icona molt especial és la de la música: podem tenir una lectura totalment ambientada en l'època tot escoltant 'La música en el Quijote'. També accedim a dibuixos i gravats del segle XVIII i a El Retablo de Maese Pedro en video; podem conèixer també la relació del Quijote amb els llibres de cavalleries.
Es poden fer cerques sobre tot el text del llibre. He fet la prova amb la paraula 'gato': "Si lanza arrojas y espada sacas, el agua cuán presto verás que al gato llevas! /Vos sois el gato, el rato y el bellaco! (Encara que també em localitza 'pur gato rio' )
S'han invertit més de 5000 hores de feina col·laborativa: bibliotecaris, experts en literatura, música i art de l'època i programadors, analistes i dissenyadors gràfics. Art i tecnologia!

Font: Begonya Folch Martínez

Recordem que a l'Institut tenim moltes versions de El Quixot, una d'elles és la dirigida per Francisco Rico per a l'Editorial Crítica, també té un CDRom que ens permet cerques específiques al text del llibre.

dilluns, 29 de novembre de 2010

ESPAIS QUE ENS PODEN AJUDAR A LA TRIA D'UN LLIBRE

El llibreter Luis González Fernández de la Llibreria Semuret, de Zamora, ens recomana:
La sonrisa etrusca, de José Luis Sampedro

http://www.youtube.com/watch?v=Qhwga-ljn-0

De pas accedim a http://www.silencioselee.com/

Un plantejament paregut i participatiu a Catalunya és http://www.quellegeixes.cat/

És un lloc que pot ajudar-te a decidir la teua lectura i a compartir les teues experiències de lectura, comentaris dels llibres que has llegit.

Un altre espai estatal interessant és:
http://sol-e.com/

Podem accedir a llibres classificats per edats per a les quals són recomanables, per temàtica, per llengües, etc...

Llibres concrets amb propostes de lectura:

http://www.edu365.cat/eso/muds/castella/lectures/index.htm

III Jornada de memòria i literatura oral a Arnes


LA PROGRAMACIÓ DEFINITIVA ESTÀ AL CARTELL

Llegendes, mites i rituals màgics dels Ports
Arnes, 6 i 7 de desembre de 2010
Molí de l’Oli, de 18 a 21 h.


Dilluns, 6 de desembre

18 h. Llegendes de la religiositat popular. El Santuari de la Mare de Déu de la Balma a Sorita. A càrrec de Neus Pallarès (Arnes), historiadora.

18,45 h. Rondalles i llegendes de la Terra Alta, a càrrec d’Andrea Cuello, treball de recerca de 2n de Batxillerat de l’IES Terra Alta.

19, 30 h. Presentació del llibre: Bruixots de l’aigua. Els saurins a Catalunya, de Rosa Canela, antropòloga. Amb la participació de saurins del territori.

En acabar s’oferirà un pica pica.


Dimarts, 7 de desembre

18 h. Taller d’astrologia: Iniciació a la predicció astral. A càrrec de Teresa Pallarès (Arnes), polifacètica i polivalent.

19,15 h. Els llops. El mite del llop blanc dels Ports. A càrrec de Neus Pallarès (Arnes), historiadora.

20 h. Presentació del llibre: Arbreda ebrenca. Recull de relats al voltant dels arbres. Recull de relats i poemes de 55 escriptors de les Terres de l’Ebre i el Matarranya en diversos estils literaris.


En acabar s’oferirà un pica pica.

Ho organitza:
Associació Cultural d’Arnes “La Bresca”

Amb la col•laboració de:
Institut Ramon Muntaner
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana

dimarts, 9 de novembre de 2010

HOMENATGE A JOANA RASPALL

La Biblioteca Escolar puntedu de l'Institut Sòl-de-Riu s'adherix a l'homenatge a la poeta Joana Raspall:
http://www20.gencat.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.690b4e2d7721b5b009671410b0c0e1a0/?vgnextoid=ded81e1f0f090110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ded81e1f0f090110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=f27f8f7f3ab1c210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

CANVIS EN L'ORTOGRAFIA ESPANYOLA DE LA RAE


Avance de la nueva edición de la Ortografía
La actual edición de la Ortografía académica, publicada en 1999, fue el primer texto formalmente orientado en la línea de una política lingüística común adoptada por todas las Academias.

Tras la aparición del Diccionario panhispánico de dudas, y una vez publicada la Nueva gramática de la lengua española, las Academias afrontan una nueva edición de la Ortografía académica que incorporará todo el trabajo realizado para las mencionadas obras normativas.

La revisión de la Ortografía académica parte del consenso de las Academias sobre la necesidad de simplificar su texto, de incluir mayor número de ejemplos y de darle una orientación más pedagógica. Los trabajos, pues, están encaminados a establecer una redacción más didáctica y clara, y a atender a determinados aspectos que no se consideraron en su día, como los ortotipográficos y algunos relativos a la escritura de textos en soporte electrónico.

La nueva edición de la Ortografía se publicará a finales de 2010.
Font: RAE

dimecres, 3 de novembre de 2010

CORRELLENGUA 2010

DEDICAT A SALVADOR ESPRIU

diumenge, 17 d’octubre de 2010

V Jornades de les lletres Ebrenques



(Pitgeu sobre les imatges per a fer-les més grans)

dilluns, 13 de setembre de 2010

Pla de Lectura i Escriptura de Centre



(Pitgeu sobre la imatge per a fer-la més gran)

dijous, 9 de setembre de 2010

La Generalitat posa en marxa un portal sobre cultura catalana

www.culturcat.cat

Els continguts del web es presenten en cinc idiomes i inclouen 500 articles, 180 audiovisuals i 2.000 fotografies
S’ofereix informació de 12 àmbits temàtics: Literatura, Arts visuals, Gastronomia, Arts escèniques, Llengua, Història, Cultura popular, Ciència, Cinema, Pensament, Música i Mitjans de comunicació
El web compta amb un cercador intel·ligent, que mostra el resultat de la cerca conjuntament amb altres possibles informacions d’interès per la seva proximitat temàtica, cronològica, geogràfica o conceptual
El contingut ha estat determinat per diferents consells d’experts, que han decidit quins eren els temes que el portal havia de tractar i n’han verificat la informació
El portal també serà present a les xarxes socials a través de Facebook, Twitter i blocs culturals


El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha posat en marxa el portal web sobre cultura catalana . L’objectiu del web és oferir, des d’una perspectiva divulgativa, tot allò que cal saber sobre la cultura catalana. El contingut ha estat determinat per diferents consells d’experts, que han decidit quins eren els temes que el portal havia de tractar i n’han verificat la informació.

Culturcat ofereix una visió integral de la cultura catalana, amb informació relativa a 12 àmbits temàtics: Literatura, Arts visuals, Gastronomia, Arts escèniques (teatre, dansa, òpera i il·lusionisme), Llengua, Història, Cultura popular, Ciència, Cinema, Pensament, Música i Mitjans de comunicació. El portal s’adreça al públic en general, a la comunitat educativa i a persones interessades en la cultura catalana de dins i fora del país.

Els continguts del portal es presenten en cinc idiomes —català, occità (aranès), castellà, anglès i francès— i estan formats per 500 articles, 180 documents audiovisuals, 2.000 imatges i una selecció d’enllaços a webs externs (documents audiovisuals de TV3 a la Carta, documents digitalitzats del Museu d’Arts Escèniques, articles de Lletra, etc.). Els articles i audiovisuals són de nova creació i han estat elaborats amb l’assessorament d’especialistes en els diferents temes.

El portal no té voluntat d’exhaustivitat, no és una obra enciclopèdica i, per tant, no s’hi troben entrades classificades de la A a la Z, sinó articles referits a temes de caire específic: l’arquitectura modernista, la cuina catalana medieval, la batalla de l’Ebre, els castellers, el cinema de la República, la Nova Cançó, els orígens de la premsa a Catalunya, Tirant lo Blanc, etc.


Navegació contextualitzada
A més de la navegació per menús temàtics i per una línia del temps (consulta cronològica per segles), el web permet la recerca de continguts a través d’un cercador intel·ligent, amb una navegació adaptada per a persones amb discapacitat visual. Un dels principals avantatges del cercador és que no presenta la informació de forma aïllada, sinó que ofereix informació contextualitzada. D’aquesta manera, la fitxa resultant de la cerca es mostra conjuntament amb altres possibles informacions d’interès per la seva proximitat temàtica, cronològica, geogràfica o conceptual.

Per exemple, si es busca “Nova Cançó” al cercador de Culturcat, no només es tindrà accés a l’article que versa sobre aquest moviment, amb les imatges i els audiovisuals corresponents, sinó que també es podrà accedir, des d’una mateixa interfície, als articles corresponents als membres d’aquest moviment, a l’article corresponent als anys del franquisme a Catalunya, a l’article sobre gèneres musicals populars o a l’article sobre les creacions que els artistes plàstics catalans duien a terme en aquells anys.


Comitès d’experts
S’han creat 12 comitès d’experts (un per a cada àmbit temàtic), als quals se’ls ha encarregat la tasca de decidir què és allò bàsic i necessari de saber sobre cadascun dels àmbits, i la tasca de revisar, des d’un punt de vista científic, els continguts creats a tal efecte. Els comitès estan formats majoritàriament per personalitats del món acadèmic, però també hi ha persones provinents de diversos sectors de la cultura. Els membres dels comitès d’experts del Culturcat són:

Literatura: Oriol Izquierdo, Ramon Pla, Carles Duarte
Arts visuals: Pilar Parcerisas, Vicenç Altaió, Francesc Fontbona
Gastronomia: Pep Palau, Toni Massanés, Salvador Garcia, Núria Bàguena
Arts escèniques: Francesc Foguet, Josep Codina, Joan Castells, Francesc Nel·lo, Toni Bartomeus, Roger Alier, Bàrbara Raubert, Manel Rodríguez, Jordi Jané
Llengua: Francesc Xavier Vila, Francesc Vallverdú, Isidor Marí
Història: Josep Maria Solé i Sabaté, Josep Maria Carreté, Agustí Alcoberro
Cultura popular: Teresa Clotet, Josefina Roma, Joan Soler, Xavier Orriols
Ciència: Mercè Piqueras, Martí Domínguez, Jorge Wagensberg
Cinema: Àlex Gorina, Jordi Balló, Mercè Ibarz
Pensament: Francesc Torralba, Norbert Bilbeny, Victòria Camps
Música: Pere Pons, Pep Blay, Ana María Dávila, Javier Pérez Senz
Mitjans de comunicació: Carme Ferré, Emili Prado, Rosa Franquet, Eva Pujades.


Dinamització del portal
El portal Culturcat també és present a les xarxes socials, a través de Facebook i Twitter, i properament també tindrà presència a blocs culturals.

S’ha creat a Facebook un joc a mode de Trivial (preguntes i tres possibilitats de resposta) per tal de copsar els coneixements culturals dels usuaris. El joc s’estructura en rondes, en les quals se sumen punts a mesura que s’encerten les respostes, i es resten punts a mesura que hom erra la resposta. Aquest joc permet de crear competicions virtuals, a través del Facebook, entre els amics que hi juguin, de manera que al mur de cadascun dels jugadors es poden publicar els seus resultats actuals (tal i com es fa amb altres aplicacions d’aquestes característiques pensades per a aquesta plataforma). El joc també permet interactuar i rivalitzar amb altres amics agregats a la seva xarxa.

Així mateix, Culturcat tindrà un perfil propi a Twitter, a través del qual, entre tres i quatre vegades al dia, s’aniran llançant missatges que recullin aspectes interessants i/o curiosos del portal com a recurs per atreure els usuaris de Twitter. Seran missatges amb una estructura similar a aquesta: “Sabies que Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife?”

La tercera vessant d’aquesta dinamització del portal és una aplicació que es posarà en marxa properament i que permet connectar els continguts del Culturcat amb els apunts que es fan a la blogosfera cultural catalana. Aquesta aplicació creada, un cop instal·lada a les interfícies dels blocaires que vulguin adoptar-la, relacionarà els darrers apunts amb els continguts que hi ha al portal. Per exemple, si un blocaire que té instal·lada aquesta eina publica un apunt sobre el Modernisme, automàticament, en l’espai que ocuparà aquesta aplicació, apareixen els articles que sobre el Modernisme hi ha al portal, així com altres possibles textos d’altres blocs que comparteixin aquest gadget.



Subdirecció General de Biblioteques
Direcció General de Cooperació Cultural
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Generalitat de Catalunya
C/Portaferrissa, 1-3
08002 Barcelona

Tf.: +34 93 316 27 40
Fax: +34 93 316 27 81
http://biblioteques.gencat.cat
biblioteques@gencat.cat

divendres, 21 de maig de 2010

AUTORS I AUTORES A LA FIRA DEL LLIBRE EBRENC, DIUMENGE, 6 DE JUNY DE 2010

Autors i llibres de les taules de presentacions de llibres ebrencs 2010

Fira 2010
11.00 h 1a taula de presentacions de llibres ebrencs. Lloc: plaça de la Cultura · recinte firal

11.30 h "Signa’m lo llibre", signatura de llibres. Lloc: plaça de la Cultura · recinte firal

Esmorzars de l’Ebre (Salòria). Ignasi Revés
Sang culé (Llibres de l’Índex). Jordi Pijoan-López i Manel Barrera
El gat Galeret i la terrissa (Terracota Museu · Cossetània). Diversos autors
Il·lusions i incerteses (March Editor). Diversos autors
Contes de Muniatto (Onada). Ester i Olga Besolí
La missió secreta (Pagès). Teresa Bertran
Set narracions curtes per a una setmana llarga (Onada). Joan Andrés Sorribes
Soterrari/Sobreàtic (Arola). Judit Ortiz
Menú de degustació: opinions nutrícies sobre la cuina de la llengua (AC Matarranya · IE Baix Cinca · CE Ribagorçans). Ramon Sistac
Notes lexicogràfiques sobre el Petit vocabulari de Benassal de Carles Salvador i Gimeno(Fundació Carles Salvador). Àngela Buj
Ulldecona (Onada). Ferran Grau
17.45 h 2a taula de presentacions de llibres ebrencs. Lloc: plaça de la Cultura · recinte firal

18.15 h "Signa’m lo llibre", signatura de llibres. Lloc: plaça de la Cultura · recinte firal

Les bruixes d’Arnes (Edicions 62). David Martí
Fugida en cercles (Aeditors). Josep Igual
Una sortida digna (Cossetània). Jesús M. Tibau
Terres de l’Ebre: vida i colors (Cossetània). Vicent Pellicer
Picasso, fotògraf d’Horta: instantànies del cubisme (Centre Picasso). Salvador Carbó i Elias Gaston
Vocabulari de Cruïlla (Onada). Joan Beltran
Els encanteris de la serra de Montsià (Onada). Joan B. Beltran
Dolços i salats dels forns de Vinaròs (Onada). Juanjo Roda
Un estiu a Tacugama (Barcanova). Pilar Garriga
Lletres de casa. Antologia de poetes ebrencs al Serret Blog (March Editor). Diversos autors
Lo Carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo (Cossetània). Gemma Bo, Elena Fabra i Arturo Gaya
19.30 h 3a taula de presentacions de llibres ebrencs. Lloc: plaça de la Cultura · recinte firal

20.00 h "Signa’m lo llibre", signatura de llibres. Lloc: plaça de la Cultura · recinte firal

La gatera del temps (Aeditors). Albert Guiu
Cementiri nuclear (Aeditors). Anton Dorca
El Falsari (Cossetània). Toni Orensanz
Mans de fang (Cossetània). Francesca Aliern
Llinatge (Cossetània). Miquel Esteve
El pacte de la no intervenció (Universitat Rovira i Virgili). Diversos autors
Ribera d’Ebre. 17 excursions en BTT (Cossetània). Josep Ulldemolins
Lletres de lluita (Cossetània). Josep Suñé
Els parlars de la Ribera d’Ebre (Diputació de Tarragona). Olga Cubells
Perxes i asgorfes (Lo Llaüt). Biel Pubill i Josep M. Raduà

dilluns, 19 d’abril de 2010

Cartell i programa de Sant Jordi



(Pitgeu sobre la imatge per a fer-la més gran)

dilluns, 12 d’abril de 2010

SANT JORDI 2010. PROGRAMA PROVISIONAL

PROPOSTA DE SANT JORDI
CELEBREM LA DIADA DE SANT JORDI
23 D’ABRIL DE 2010

HORARI
ACTIVITATS A REALITZAR

• 1r Certamen de recitació poètica “Elena Monroig Ferreres”

• Exposició de Poemes i Eslògans

XI PREMI DE “POESIA EN ACCIÓ” PER CELEBRAR AMB VALORS SOLIDARIS EL DIA DE SANT JORDI.
Modalitats:
• Poemes que desenvolupen els temes dels valors ètics.
• Eslògans per a un món millor. Amb dibuix o collage o qualsevol procediment artístic.

Exposició al vestíbul de l’Institut de maquetes d’instruments musicals i murals d'orquestra simfònica realitzats a la matèria de Música.

• Any Joan Maragall http://www.xtec.cat/celebracions/2010/anymaragall/index.htm

• Punts de llibre al bar de l’Institut S’aniran lliurant a Carmen Sànchez i exposant al tauler del bar. Participació oberta a tothom.

. USEE: Taller de contes i visita a la Biblioteca Pública "Trinitari Fabregat"



Hora Visita paradeta de llibres en solidaritat amb Nicaragua i lectura poemes presentats al 1r Certamen de Recitació Poètica “Elena Monroig Ferreres”al Saló d’Actes
8,30-9,30 1r d’ESO
9,30-10,30 2n d’ESO

10,30-11,30 3r d’ESO
11’30-12 Esbarjo
12-13 4t d’ESO
13-14 Batxillerat i Cicles Formatius (visita a la parada de llibres)
Notes:
L’alumnat serà acompanyat al Saló d’Actes pel professorat que tinga classe amb els respectius grups.
L’alumnat llegirà el poema (l'ha de portar ell) que ha presentat al Certamen i rebrà el corresponent diploma de participació.
El bloc del 1r Certamen de Recitació Poètica “Elena Monroig Ferreres” és:
http://elenamonroig.blogspot.com
La paradeta de llibres estarà des de les 9 a les 14 h.

La Comissió de Biblioteca de l’Institut Sòl de Riu

SANT JORDI SOLIDARI 2010





Una vegada més aquest curs encetem la campanya Sant Jordi Solidari, que com ja sabeu consisteix en portar llibres que després posarem en venda a 1 euro per finançar, a través de XARXES (Xarxa Educativa Solidària) els projectes que estem duent a terme a Nicaragua i que enguany són els següents:

 Construcció d’una escola de primària.
 Finançament d’un Centre de Recursos Pedagògics
 Finançament d’un Centre d’Atenció a la Dona.
 Formació de mestres de la zona rural de San Ramon.

Durant la setmana del 6 al 9 d’abril passarem per les aules del nostre centre per informar als nostres alumnes d’aquesta campanya que situem dins del món de la cooperació i la solidaritat.

El dia de Sant Jordi muntarem una paradeta de llibres a l’entrada del nostre Institut de la qual es faran càrrec els maiteixos/es alumnes. Animem a participar a tothom en aquesta festa solidària, portant llibres, comprant-ne..., gaudint d’ella d’una manera o un altre. L’horari serà de 9 de matí a 14h.

És d’agrair que el nostre Institut s’ha constituït, per aprovació del claustre el dia 23 de març, com a Centre Solidari juntament amb altres centres de la zona. Això ens anima a totes i a tots a continuar treballant, encara amb més ganes, en aquesta tasca solidària.

PROGRAMACIÓ DE LES JORNADES D’HOMENATGE A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Organitzat pel Departament de Valencià de l’IES “Joan Coromines” de Benicarló i l’Associació Estellesiana “Rodonors Invictes”
(Baix Maestrat, Abril 2010)
ASSUMIRÀS LA VEU D’ESTELLÉS
Benicarló, 25 anys. 11 de maig 1985-11 de maig 2010
CAPS DE SETMANA DELS 15-16-17 D’ABRIL/23-24 D’ABRIL/ 29-30 D’ABRIL
.....................................
Dijous 15 d’abril
19.00 h: Inauguració de l’Exposició de Cartells entorn del poeta, de l’Exposició d’il•lustracions d’alumnes del centre a poemes d’Estellés i Exposició de totes les primeres edicions de llibres del poeta. Lloc: MUCBE, de Benicarló.
Divendres 16 d’abril:
-Xerrada de l'escriptora Isabel –Clara Simó(A confirmar l'hora) Presentació d’HOMES
-19.30. Inauguració de les jornades a càrrec de Vicent Pitarch, membre de l’IEC.

-20. 15 h: Conferència a càrrec de Vicent Salvador, catedràtic d’Universitat: L’estil d’Estellés, intercalada amb poemes musicats per alumnes i professors del centre.
Seguidament,
Taula rodona amb la participació de membres de l’Associació Cultural ‘Alambor’, a més de Miquel Pujadó, Vicent Salvador, Josep Igual, Vicent Sanz ,entre d’altres.

22'00 h: Recital/concert d’en Miquel Pujadó, poeta, compositor, cantant, especialista en cançó, sobre textos d’Estellés i propis.

Dissabte 17 d’abril:
20h: Recital/concert de Pau Alabajos, Cesk Freixas, Xavi Sarrià (Obrint Pas) i Feliu Ventura , sobre textos del poeta i propis.


Divendres 23 d’abril:
19'30 h: Conferència a càrrec del catedràtic d’universitat J. Pérez Montaner: L’aportació d’Estellés a la literatura contemporània (s’intercalaran poemes musicats per alumnes i professors del centre)
21'30 h: Concert/recital de Ximo Caffarena, especialista en cançó tradicional d'arrel valenciana i compositor, sobre textos del poeta.

Dissabte 24 d’abril:
19'30 h Conferència a càrrec de Maria Conca,”Proverbis,refranys i locucions en la poesia de Vicent Andrès Estellés”
21'30 h Recital-Concert de Josep Igual, poeta i cantant de Benicarló, sobre poemes de Vicent Andrès Estellés.

Dijous 29 d’abril:
19.30 h : Entrevista al catedràtic d’universitat Ferran Carbó entorn al seu recent assaig Com un vers mai no escrit. La poesia de Vicent Andrés Estellés en els anys cinquanta , intercalat amb poemes musicats.
21'30: Concert de Jaume Arnella,cantautor, sobre textos del poeta del Mural del P
País Valencià

Divendres 30 d’abril:
20.15 h: Recital poètic-musical a càrrec dels alumnes del centre. Projeccions, coreografies de ball, etc.

............................................................................................................................................


Accés al tríptic: http://iesjoancoromines.org/intraiesjc/documents/web/activitats/jorn_vestelles_trip2.jpg

diumenge, 21 de març de 2010

“La Mosca” Assetjament a les aules de Gemma Pasqual viatja a la 46th Bologna International Children's Book Fair


46th Bologna International Children's Book Fair


ValencianBooks: e-market dei diritti esteri di libri per bambini e adolescenti a Valenza
Selezione: la moderna narrativa per ragazzi
Tavola rotonda con la partecipazione di: Gemma Pasqual, scrittrice, Perifèric Edicions - Pasqual Alapont, scrittore, Edicions Bromera - Jesús Mollà Castells, scrittore, Tàndem Edicions - Silvetre Vilaplana, scrittore, Tabarca Llibres - Lourdes Boigues, scrittore, Edicions del Bullent
Organizzato dall’Associació d’Editors del País Valencià

http://www.bookfair.bolognafiere.it/programma/
http://www.bookfair.bolognafiere.it/files/documenti//allegati_incontri2010//11_editori_valencia.pdf
http://www.valencianbooks.com/pdf/La_mosca.pdf
http://www.valencianbooks.com/autor02.htm
http://perifericedicions.blogspot.com/2009/02/la-mosca-assetjament-les-aules-llibre.html

dilluns, 15 de març de 2010

Esborrany del Pla de Lectura i Escriptura de Centre de l'Institut Sòl de Riu d'Alcanar i Ocupació biblioteca 3r Trimestre

Pla de Lectura i Escriptura de Centre de l’IES Sòl-de-Riu d’Alcanar

1. Introducció / Justificació
La lectura i l’escriptura són dos dels eixos vertebradors de l’aprenentatge, l’acció educativa ha de garantir l’assoliment d’estes destreses amb els nivells que corresponen a les respectives etapes.

És ben cert que la lectura i l’escriptura són presents a la major part de les activitats que es realitzen a un centre educatiu, l’objectiu d’un PLEC és deixar constància d’estes actuacions i de desenvolupar l’acció del conjunt de la millor manera possible, i sempre d’una manera coherent i coordinada.

El Pla de Lectura de Centre és el conjunt d’objectius, metodologies i estratègies per aprofitar tot el potencial dels centres educatius i per promoure:
- l’aprenentatge de la lectura, entès com una progressió ascendent en l’adquisició de la comprensió lectora, com una ampliació de la capacitat de llegir textos cada cop més complexos, i com una necessitat de superació i d’esforç en la lectura. Suposa, principalment, una lectura intensiva i implica principalment la classe de llengua i de literatura. Cal recordar que ”aprenentatge de la lectura no és únicament sinònim de “iniciació en el món de l’escrit.”;
- l’aprenentatge a través de la lectura, entès com la capacitat de cercar, comprendre i assimilar textos amb una finalitat investigadora concreta, com la capacitat de discernir críticament la informació vehiculada per textos de diferents tipus i registres, i com a aprenentatge de la gestió del coneixement. Suposa una lectura extensiva i implica totes les àrees del currículum;
- el gust per llegir, entès com l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, com a descobriment d’unes il•limitades possibilitats d’oci, i com a expressió i formació del gust personal i del desig lector propi. Suposa una lectura en llibertat i implica, principalment, la dinamització de la biblioteca;
- i la formació d’usuaris, entesa com l’adquisició de les eines tècniques i metodològiques de les diferents formes d’accés, tant a la lectura com a font d’informació, com a la lectura com a font de gaudi. Suposa una formació específica en el si de la biblioteca escolar.
El Pla de lectura és una oportunitat perquè els centres educatius esdevinguen contextos de lectura, escriptura i aprenentatge, oberts a tots els textos i als formats diversos en què es presenta la informació:
- La lectura de textos continus i discontinus.
- La lectura en codis diversos.
- La lectura de diversa tipologia textual.
- La lectura en diverses llengües.
- La lectura amb finalitats diverses.
- La lectura crítica davant la publicitat i el foment al consum.
El Pla de Lectura de Centre ha de ser una eina per acostar-se a la lectura amb una mirada més àmplia, que implica tots els docents de totes les etapes; per vincular l’aprenentatge de la lectura al treball curricular i disciplinar i al gust per llegir no solament a la ficció, sinó també al gust per conèixer i saber.
Per aconseguir tots els beneficis de la lectura i del Pla de Lectura de Centre, és imprescindible que cada ensenyant assumisca que la lectura forma part dels objectius i continguts de totes i cadascuna de les àrees del currículum. Això no vol dir que necessàriament s’haja de desenvolupar estratègies concretes per assolir els objectius marcats, sinó que vol dir també aprofitar la tasca docent que ja s’està portant a terme en el centre, coordinar-la i gestionar-la, així com seqüenciar-la perquè esdevinga una inèrcia, mai rutinària, en la gestió i desenvolupament de les activitats del centre.
Tenint sempre present, a més, que s’ha de treballar des del centre educatiu amb la col•laboració activa de les famílies (AMPAS) i d’altres institucions com poden ser les biblioteques públiques i les administracions (plans d’entorns, plans municipals...).
El Pla de Lectura de Centre ha d’esdevindre un compromís adquirit i assumit per tot el centre educatiu. Un compromís cap al desenvolupament ple de l’alumnat per la lectura, amb objectius programats, seqüenciats en el temps i assolibles a partir d’estratègies graduades coherentment. No podem oblidar que a l’horitzó hi ha l’assoliment d’una societat plenament lectora, un conjunt de persones menys vulnerables i més crítiques amb tot allò que passa al seu entorn.

Marc Legal:
A continuació s’expliciten aquells articles del nou currículum (Decret 142/2007, i 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i de l’educació secundària obligatòria) que sostenen legalment la necessitat de disseny d’un Pla de Lectura de Centre.
Annex 1 (Pàg. 21827)
Per a l'educació obligatòria, s'identifiquen com a competències bàsiques les vuit competències següents (en totes elles la lectura incideix de forma important):

Competències transversals:
Les competències comunicatives:
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
2. Competències artística i cultural
Les competències metodològiques:
3. Tractament de la informació i competència digital
4. Competència matemàtica
5. Competència d'aprendre a aprendre
Les competències personals:
6. Competència d'autonomia i iniciativa personal
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana
El PLEC concreta i especifica estratègies per desenvolupar i cohesionar aquestes competències transversals a través de:
a. A través de les llengües
b. A través de les altres àrees
c. A través de les relacions més enllà de l’àmbit educatiu reglat.

DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. (Pàg. 21870)
Article 2
Finalitat
2.1 La finalitat de l'educació secundària obligatòria és proporcionar a tots els nois i les noies una educació que els permeti assegurar un desenvolupament personal sòlid, adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a l'expressió i comprensió oral, a l'escriptura, al càlcul, a la resolució de problemes de la vida quotidiana, al rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per raó de sexe, la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes, l'autonomia personal, la coresponsabilitat i la interdependència personal i a la comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científic, social i cultural, en particular aquells elements que permetin un coneixement i arrelament a Catalunya. Així mateix, ha de contribuir a desenvolupar les habilitats socials de treball i d'estudi amb autonomia i esperit crític, la sensibilitat artística, la creativitat i l'afectivitat de
tots els nois i les noies.
2.2 L'educació secundària obligatòria ha de garantir la igualtat real d'oportunitats per desenvolupar les capacitats individuals, socials, intel•lectuals, artístiques, culturals i emocionals de tots els nois i les noies que cursen aquesta etapa. Per aconseguir-ho cal una educació de qualitat adaptada a les necessitats de l'alumnat i on predomini l'èxit escolar, i l'equitat en la seva aplicació i distribució en el territori.
Capítol 2
Currículum
Article 6
6.1 S'entén per currículum de l'educació secundària obligatòria el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació d'aquesta etapa.
Article 7
Competències bàsiques
7.1 S'entén per competència la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.
7.5 Els centres fomentaran la lectura en totes les matèries, com a factor bàsic per el desenvolupament de les competències bàsiques i per l'adquisició dels objectius educatius de l'etapa.
Annex 1
Competències bàsiques
Per a l'educació obligatòria, s'identifiquen com a competències bàsiques les vuit competències següents (en totes elles la lectura incideix de forma important):
Competències transversals:
Les competències comunicatives:
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
2. Competències artística i cultural
Les competències metodològiques:
3. Tractament de la informació i competència digital
4. Competència matemàtica
5. Competència d'aprendre a aprendre
Les competències personals:
6. Competència d'autonomia i iniciativa personal
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana
El PLEC concreta i especifica estratègies per desenvolupar i cohesionar aquestes competències transversals a través de:
d. A través de les llengües
e. A través de les altres àrees
f. A través de les relacions més enllà de l’àmbit educatiu reglat.
Annex 2
Currículum de l'educació secundària obligatòria
d.) Àmbit de llengües
(Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, Llengües estrangeres)
Objectius
Les matèries de Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura i Llengües estrangeres de l'educació secundària obligatòria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:
6. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.
7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment, de manera coherent i adequada als contextos acadèmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.
8. Escoltar i comprendre informació general i específica, i expressar-se i interactuar en llengua estrangera en situacions habituals de comunicació adoptant una actitud adequada, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell d'autonomia.
9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l'activitat acadèmica, social i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement d'un mateix i del món, i consolidar hàbits lectors.

Recollim algunes de les disposicions vigents que fan referència a la lectura.
DECRET 182/2002, de 25 de juny, pel qual es modifiquen el Decret 82/1996, de 5
de març, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de batxillerat, i el
Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel qual s'adequa l'organització dels ensenyaments
de batxillerat al règim nocturn
__________
Article 4
Les diferents modalitats del batxillerat tindran com a finalitat que l'alumne/a, en acabar-lo, assoleixi les capacitats següents:
3. Desenvolupar i consolidar la sensibilitat literària i artística com a font de formació i enriquiment cultural
9. Recórrer a les fonts de documentació adequades per obtenir informació, organitzar la pròpia feina, perseverar en l'esforç i ser crític amb els resultats obtinguts.
Article 17
Cal que en el currículum de les diferents matèries hi hagi alguns continguts procedimentals que ajudin l'alumnat a saber realitzar un treball de recerca. Els alumnes han de desenvolupar la capacitat de recerca adient al nivell d'estudis que estan cursant, exercint-la en les diferents matèries. Per la importància que té aquesta capacitat i pel caràcter interdisciplinari que pot suposar, els alumnes han de realitzar un treball de recerca, preferentment al darrer curs, al qual s'assignaran 2 crèdits.
Annex 1
Matèries comunes
Llengua catalana i literatura
Llengua castellana i literatura
D'altra banda, l'edat vivencial dels nois i de les noies també fa necessari d'oferir-los possibilitats de conèixer a fons obres literàries que els ajudin a definir la seva sensibilitat, a conèixer-ne d'altres o a millorar l'expressió de sentiments, vivències o experiències personals. És aquesta la primera raó que ha mogut a incloure en el currículum continguts relacionats amb la literatura. L'altra raó és proporcionar a l'alumnat, mitjançant la pràctica lectora, l'anàlisi i la reflexió, uns elements bàsics perquè, un cop acabat el cicle, tingui l'autonomia suficient per llegir amb interès i profit, per comprendre i, si cal, valorar críticament el discurs literari.
La diferència amb el nivell anterior caldrà establir-la en dos punts: el tipus de textos amb què es treballarà i el treball que s’hi farà. I això és vàlid, tant per als continguts de llengua com per als de llengua i societat i els de literatura. Els textos d’aquest nivell, en qualsevol camp, han de ser adequats a la capacitat i maduració de l’alumnat i al que se li demana des de les altres àrees: registre formal, estructura lògica, coherència, ordenació de les idees, correcció, etc. D’altra banda, el món actual, en constant evolució, exigeix un domini de les noves tècniques de recerca i selecció de la informació: les bases de dades, CD-ROM, Internet, així com l’ús del processador de textos i els mitjans tecnològics de presentació.
Objectius generals
2. Llegir de manera expressiva textos de caràcter formal en la varietat estàndard, i textos literaris, amb la pronúncia i l’entonació adequades.
4. Comprendre textos escrits de caràcter formal, literaris o no.
13. Analitzar, comparar i interpretar textos literaris en prosa, en vers o teatrals.
15. Emprar tècniques de recerca, selecció amb sentit crític, elaboració i presentació de la informació, utilitzant tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

3.2.3. Centre educatiu
b. Projecte curricular de centre / lingüístic.
En aquest punt caldrà incloure aquells elements dels documents de gestió del centre, el Projecte curricular i el Projecte lingüístic, que fan referència de forma explícita a la lectura.
c. Responsabilitat del claustre i/o departaments i/o coordinació de cicles.
Es responsabilitat del professorat de cada nivell l’establir les estratègies de lectura, accés a la societat del coneixement i la informació, ús de les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació que utilitzarà.
Els departaments vetllaran per la gradació i coherència de les estratègies proposades, proposarà activitats i fórmules de millora.
Les reunions de cicles canalitzaran les propostes fetes des de la biblioteca i plantejaran propostes a la biblioteca.

d. Funció de biblioteca escolar “ puntedu” / responsable
S’ha de considerar un càrrec de coordinació amb possibilitat de participar de la reunió de Caps de Departament. Una de les funcions d’esta reunió seria la de constituir-se en Comissió de Biblioteca.
Funcions específiques del coordinador de biblioteca:
Catalogació de tots els documents que arriben al centre: llibres, vídeos, CDRoms, etc...
Recollir les propostes d’adquisició de llibres que es realitzaran des dels diferents departaments.
Filtratge de les peticions: veure les que poden ser resoltes per préstec interbibliotecari i institucional amb la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat, d’Alcanar.
Realització de la comanda previ acord pressupostari.
A banda de la petició general es tindrà en compte:
a) Adquisició de novetats locals.
b) Novetats diada de Sant Jordi.
c) Assistència a les fires del llibre ebrenc: Jesús-Tortosa, a l’abril, i a la Fira del llibre ebrenc a Móra d’Ebre, normalment la 1a setmana de juny, per a l’adquisició de novetats intercomarcals.
d) Elaborar el programa anual d’actuacions en base a este esquema:
Normativa d’ús de la biblioteca.
Pressupost.
Adquisicions.
Participació al Festival de Nadal, edició dels vídeos.
Activitats de la Diada de Sant Jordi: l’apartat central serà el Certamen de Recitació Poètica “Elena Monroig Ferreres”.
Col•laboració amb la Setmana Cultural: Visita d’escriptors i escriptores, a proposta del Departament de Llengües i atenent als diferents programes de subvenció.
Publicació de la normativa d’ús de la biblioteca durant el treball de síntesi.
Relació amb la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat relativa al treball de síntesi: se’ls ha de facilitar una còpia perquè puguen fer una orientació bibliogràfica i documental adequada.
Orientació bibliogràfica i documental a l’alumnat de 2n de Batxillerat en el treball de recerca.
Publicació a La Revista de la memòria de les activitats realitzades amb la seua valoració corresponent.
e) Control del préstec i el maquinari:
El sistema de préstec és manual, mitjançant un llistat, que permet un cert grau d’autonomia en l’ús dels documents de la biblioteca. És important el registre de tot document que surt, per a tindre una notícia estadística i per al control.
f) Manteniment de les plataformes de divulgació de les activitats de biblioteca: bloc, Youtube, Slideshare,...
g) Impulsarà el projecte de Biblioteca d’Aula.
2. Objectius generals (del PLEC i del PCC)
(Objectius generals que el centre es planteja en relació al PLEC i al Projecte Curricular).
3. Anàlisi prèvia de l’entorn
(Relació dels resultats de l’anàlisi prèvia que marcarà el punt de partida de cada centre a
l’hora d’elaborar el PLEC. Veure l’apartat <> de l’esquema Seqüència temporal
d’aplicació del PLEC, pag. 19-20 ).
En La Revista de l’IES s’ha anat publicitant a la secció “La biblioteca informa...” de les novetats i les activitats desenvolupades. De manera que podem tindre un estudi força acurat dels llibres registrats, dels prestats, dels escriptors i escriptores que ens han visitat, dels concursos als quals hem fomentat la participació i, finalment, el nostre projecte de biblioteca escolar puntedu, presentat el curs 2004-2005 assenyalava el calendari d’actuacions previstes.
S’ha de fer notar que algun dels objectius, amb la dedicació horària disponible, són impossibles d’assolir i que molts d’ells s’han realitzat amb força hores de dedicació a banda de les oficialment destinades. No és esta una situació ideal ja que les coses que es deixen a la voluntat, la voluntat pot deixar de fer-les.
Caldria una enquesta per avaluar el grau de coneixement i d’ús per part de tota la comunitat educativa de la biblioteca escolar puntedu.
Tenim una sèrie de dades objectives, tot i que no fiables del tot, el registre de préstecs manual, el propi catàleg i la seua evolució, el nombre d’escrits publicats al bloc de la biblioteca, el nombre d’àlbums web, els vídeos pujats al Youtube, l’espai dedicat a Slideshare,... És important destacar que estos espais s’han compartit, sobretot, amb la coordinació de serveis i estan adequadament publicitats a la web del centre. S’ha d’indicar que la majoria d’estos espais contemplen la possibilitat de subscripció, de manera que no caldria informar personalment de les novetats que es van produint. Tot i això, en moments determinats s’ha fet una tramesa de correu electrònic al personal del centre per donar una informació més ràpida i directa, però és un mitjà del qual no s’ha d’abusar i, per altra banda, també cal dubtar de la seua eficàcia.
S’han establert mecanismes de relació amb els CEIPs del municipi: la visita al centre que fa en setmana cultural (mes de maig) l’Escola Joan Bta. Serra i la informació penjada al Youtube sobre el funcionament i les activitats de la Biblioteca de l’Institut, que serveix perquè l’alumnat de l’Escola El Marjal, de les Cases d’Alcanar, puga realitzar una visita virtual.
Un altre capítol és el de la col•laboració amb la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat, que s’ha d’agrair i que té un important significat econòmic pel que representa d’estalvi i de rendibilitat dels recursos. Difusió mútua de les respectives activitats, préstec institucional, campanyes i activitats conjuntes, etc...
4. L’aprenentatge de la lectura
a. Definició

Entès com una progressió ascendent en l’adquisició de la comprensió lectora, com una ampliació de la capacitat de llegir textos cada cop més complexos, i com a una necessitat de superació i d’esforç en la lectura. Suposa, principalment, una lectura intensiva i implica principalment la classe de llengua i de literatura. Cal recordar que ”aprenentatge de la lectura no és únicament sinònim de “iniciació en el món de l’escrit.”;

b. Objectius
- La lectura de diversa tipologia textual.
- La lectura en diverses llengües.
- La lectura amb finalitats diverses.
- La lectura crítica davant la publicitat i el foment al consum.
c. Activitats
Anàlisi de l’estructura de diferents tipus de text: expositius, argumentatius, instructius,...
Producció de textos propis de diferents tipologies seguint uns pasos concrets.

d. Avaluació

Capacitat per a identificar diferents tipus de textos i els seus components.

5. L’aprenentatge a través de la lectura
a. Definició
La lectura és imprescindible per a aconseguir assolir uns coneixements, en primer lloc, mecànica, i en segon lloc, i definitiu, a l’educació secundària i postobligatòria, comprensiva. De manera que es puguen integrar els coneixements en una xarxa de relacions útils per a donar respostes adequades en diferents situacions.
b. Objectius

c. Activitats
d. Avaluació
6. El gust per llegir
a. Definició
És l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, com a descobriment d’unes il•limitades possibilitats d’oci, i com a expressió i formació del gust personal i del desig lector propi. Suposa una lectura en llibertat i implica, principalment, la dinamització de la biblioteca;
b. Objectius
Lectura de com a mínim un llibre per trimestre per a cadascuna de les llengües. Els llibres proposats pels diferents departaments haurien de contemplar variació de gèneres, obres d’autors de l’entorn més proper i lliure elecció.
c. Activitats
Variades i adequades al nivell.
Per exemple:
1r Cicle: Fitxa tècnica del llibre, breu resum i opinió personal
2n Cicle: Estudi dels diferents elements lingüístics i literaris dels llibres llegits.
Batxillerat: Anàlisi profunda de l’obra, assaig curt.

d. Avaluació
Treballs escrits, exposicions orals, presentació mural, que demostre el grau d’implicació, integració i assimilació d’allò que s’ha llegit.
7. La formació d’usuaris
a. Definició
La formació d’usuaris és la destinada a que l’alumnat, el professorat i la resta de la comunitat educativa conega els serveis de la biblioteca escolar i com accedir-hi.
b. Objectius
Utilitzar l’espai de la biblioteca i els seus materials en totes les seues possibilitats el màxim possible.
c. Activitats
Visita a la biblioteca de l’alumnat de 6è de Primària de l’Escola Joan Bta. Serra un dia de la Setmana Cultural.
Localització a l’edifici, presentació de l’espai, distribució segons la CDU. Elements per a identificar i localitzar els llibres: número de registre, teixell, signatura,...
Accés al catàleg: http://aplitic.xtec.cat/epergam/web/biblioteca.jsp?codi=43007087
Accessos al bloc i als diferents elements de comunicació de la biblioteca escolar.
http://bibliotecaiesalcanar.blogspot.com

Per a l’Escola El Marjal de les Cases d’Alcanar s’ha preparat una visita virtual mitjançant el Youtube.

Per al professorat: informació a l’inici de curs, llistat de préstec, normes de la biblioteca,...
Per al professorat de guàrdia de biblioteca: caldria plantejar-se compartir alguna de les tasques de la coordinació de biblioteca: segellar, registre, teixells, distribució, préstec,...
d. Avaluació
Nombre de préstecs realitzats, consultes realitzades a Internet, utilització de la biblioteca com a espai d’aprenentage,
8. Recursos: BE, B d’aula, TIC, BP, implicació familiar, etc.
L’espai biblioteca està situat a la 1a planta, l’ubicació inicial era a la planta baixa de l’edifici, per necessitats d’espai la biblioteca va ser reduïda a la meitat per a poder fer una aula.
A l’ampliació del centre es plantejarà la reubicació a primera planta i seguint els estàndars i directrius de les biblioteques escolars.

S’ha plantejat el projecte Biblioteca d’Aula (veure missatge d’inici de curs):
Dotació inicial:

Cada aula està dotada amb una Petita Enciclopèdia Catalana, edició de 2008-2009 i un exemplar del Pequeño Larousse, edició de 2008.

L’alumnat incorporarà, de manera voluntària, els seus diccionaris de català, castellà i altres llengües. D’aquesta manera els tenim a disposició a les classes i quan acaba el curs o quan el necessiten el prenen cap a casa.

També incorporarà llibres de lectura, en diferents llengües, per a poder comptar amb una biblioteca d’uns 20 a 30 exemplars, amb les aportacions de l’alumnat.

La biblioteca també, si és possible, facilitarà alguns exemplars de llibres a cada aula.

Gestió:

Es destinarà una sessió de tutoria a realitzar el cartell de la biblioteca d’aula. L’alumnat escollirà el que crega més adient. Es farà una exposició amb els cartells escollits i es triarà el millor del centre, l’autor o autora rebrà un premi al Festival de Nadal 2009.

Del control de la dotació inicial més exemplars de la biblioteca s’encarregarà el coordinador de biblioteca.

Del control de diccionaris i exemplars d’alumnat el tutor o tutora auxiliat/da per l’alumnat encarregat.

La biblioteca està dotada de 3 ordinadors a disposició d’alumnat i professorat i un per a l’administració (que, eventualment, podrà utilitzar professorat i alumnat, amb la supervisió del professorat encarregat).
També està equipat amb una impressora multifunció. Com els consumibles són molt cars es recomana que l’ús siga mínim.
9. Formació del professorat
La formació del professorat es realitzarà mitjançant una reunió informativa a l’inici de curs i mitjançant un missatge que informarà del programa de la biblioteca per al curs que comença.
10. Difusió del Pla de Lectura de Centre
El PLEC es publicitarà per tot els mitjans possibles: bloc de la biblioteca (http://bibliotecaiesalcanar.blogspot.com)
Mitjans de comunicació local: Butlletí Alcanar i Alcanar Ràdio.
Amb els espais compartits amb la Coordinació de Serveis:
http://www.youtube.com/BibliotecaIESAlcanar
http://www.slideshare.net/
http://picasaweb.google.es/tcamachomol
http://picasaweb.google.es/bibliotecaiesalcanar
http://picasaweb.google.es/webiesalcanar

Publicació a la secció “La biblioteca informa” a la revista del centre, publicació de caràcter anual.
Visita de l’alumnat de sext del CEIP Joan Bta. Serra, d’Alcanar, a la Setmana Cultural, al maig.
Informació al Claustre i al Consell Escolar.
Mural d’Invitació a la Lectura al “Racó de Lectura” del bar de l’IES.
Presència i relació amb les Jornades de Biblioteques Escolars i xarxes de biblioteques del Montsià, Terres de l’Ebre i Grup Bibliomèdia de la Federació de MRPs de Catalunya.
Publicació d’articles a la revista Recapte, de l’MRP Terres de l’Ebre.
Presència al catàleg de biblioteques escolars de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez:
http://62.81.205.118/bibes/bibliotecasescolares/verficha.php?c_biblioteca_id=269&prov=43&comu=1&pais=724

11. Avaluació, revisió i propostes de millora
Al claustre de final de curs es donarà la informació de les activitats dutes a terme, de deficiències detectades i de les propostes de millora de cara al curs següent.
S’entén que durant tot el curs es poden fer propostes de millora i plantejar canvis en la programació de la biblioteca, quan així ho aconsellen les circumstàncies.
La informació detallada apareixerà a la secció “La biblioteca informa”, de La Revista.



(Pitgeu sobre la imatge per a fer-la més gran)

Canvis:

Dimecres, de 10,30-11,30 Tomàs Camacho estarà a l'aula 25 i a la biblioteca hi haurà l'optativa de Maria José Galán

Dades ocupació de la biblioteca: 19 hores
Disponibles: 18 hores

dijous, 11 de març de 2010

INFORMACIÓ BIBLIOGRÀFICA

En el marco de colaboración entre el Departamento de Cultura y Medios de Comunicación y el Departamento de Educación de la Generalitat de Catalunya, la Subdirección General de Bibliotecas ha editado "Conocimientos: lecturas recomendadas para una biblioteca escolar de ESO".

Esta bibliografía selectiva integra una serie de recursos para enriquecer y reforzar los itinerarios docentes de los chicos y chicas a través de tres tipologías documentales complementarias: libros, publicaciones periódicas y, especialmente, recursos electrónicos. A partir de esta diversidad de materiales, cada centro educativo puede establecer las reglas de juego bibliográfico para atender la cultura escrita y la cultura digital en el desarrollo de su proyecto pedagógico.

La bibliografía es accesible en formato papel y en electrónico, en archivo pdf que se puede descargar desde:

http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGCC/Documents/Arxiu/SIS/Coneixements%20per%20a%20ESO.pdf

Otras bibliografías complementarias están así mismo disponibles en Internet:

Imaginació: bibliografia selectiva per a la biblioteca escolar d'educació infantil i primaria. Disponible en:

http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGCC/Documents/Arxiu/SIS//bibliografia%20escolar%20-%20imaginacio.pdf

Ficció. Lectures recomanades per a una biblioteca escolar d'educació secundària obligatòria. Disponible en:

http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGCC/Documents/Arxiu/SIS/Ficci%C3%B3,%20lectures%20recomanades%20per%20a%20ESO.pdf

Coneixements: bibliografia selectiva per a la biblioteca escolar d'educació infantil i primaria. Disponible en:

http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGCC/Documents/Arxiu/SIS/bibliografia%20escolar%20-%20coneixements.pdf



Font: Marta García

mgarcia@fundaciongsr.es
Centro de Documentación e Investigación
de Literatura Infantil y Juvenil
Fundación Germán Sánchez Ruipérez
C/ Peña Primera nº 14 y 16 / 37002 Salamanca / España
Tfn: 34 923 269 662
Fax: 34 923 216 317
http://www.fundaciongsr.es

dimecres, 10 de març de 2010

capçaleres concursos relats

ALCANAR, A ENTREGAR EN LA BIBLIOTECA
Títol:
CATEGORIA B: 1r Cicle d’ESO

Nom:
Adreça:
Telèfon:
Edat:
Centre d’ensenyament on estudia:iNSTITUT Sòl-de-Riu



– En el cos del missatge s’ha de fer constar clarament
– nom de l’autor
– data de naixement i edat
– adreça postal
– població i comarca: Alcanar (MONTSIÀ)
– telèfon
– mòbil
– adreça electrònica de contacte
– NIF.

– El relat haurà de tindre un format digital RTF

– En el document adjunt només hi ha d’aparèixer el títol del relat.

dilluns, 8 de març de 2010

ANY ENRIC VALOR

Un auor que va fer un gran servei a la llengua. La seua recopilació rondallística és sumament interessant i amena.

Enguany fa 10 anys de la mort d'un dels escriptors més importants del nostre País, Enric Valor. El 2011 farà cent anys del seu naixement. Són moltes les institucions, organismes... que desitgen fer-li homenatges.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, dedicarà una sÈrie d'activitats a l'any Enric Valor i no serà l'única.

Per això, volem oferir a tots aquells que estiguen interessats, els materials que tenim a Edicions del Bullent sobre la figura d'Enric Valor.

VIDEO

Tenim una pel·lícula, en que Enric Valor, ens dedica les seues últimes paraules al gran públic.

Al
blog de Bullent podeu veure el de desembre de 1999.

I una altra pel·lícula de 1998 amb motiu del 18è Premi Enric Valor, on Enric Valor ens dedica paraules d'esperança i amor al seu País.

Al blog de Bullent podeu veure el de desembre de 1998.


EXPOSICIÓ

La nostra exposició sobre Enric Valor, gira al voltant dels Premis Enric Valor de narrativa juvenil, de qui era i la seua obra. Consta de 37 panells.

LLIBRES



I per descomptat, la seua obra. Una col·lecció de vuit volums amb les 36 Rondalles Valencianes.

I també, en format de regal i amb un CD d'àudio, amb la rondalla dramatitzada, Història d'un mig pollastre, La rabosa i el corb, Comencilda, Secundina i Acabilda i La mare dels peixos.

I traduïdes al castellà: Historia de un pollo, i La zorra y el cuervo

Les Rondalles Valencianes també s'uneixen a les noves tecnologies. Des de la Biblioteca Digital Hispànica, podeu fer-vos amb algunes rondalles d'Enric Valor. Busca-les a la web http://bdh.bne.es/ i aconsegueix la teua rondalla digital.

Si voleu qualsevol d'aquests materials, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres al telèfon 961 590 883

A continuació, un vídeo promocional de les Rondalles Valencianes en àlbum:

">


Edicions del Bullent
c/Taronja, 16 · 46210 Picanya
tel. 961 590 883 · fax 961 590 845
info@bullent.net
www.bullent.net

A www.sendramarco.com trobaràs el llibre que busques!

diumenge, 7 de març de 2010

El Comentario de Textos Literarios, José Antonio Serrano Segura

Un modelo de explicación del comentario de textos, en castellano, que puede ser de gran utilidad:
http://jaserrano.nom.es/Comentario/#_top

Nuestro agradecimiento al autor.

divendres, 5 de març de 2010

IX CONVOCATÒRIA DEL PREMI LITERARI

- Es convoca el premi per a contes o narracions lliures que tinguen una extensió mínima d’un foli i màxima de tres.
- Hi poden optar tots els xiquets i xiquetes que tinguen:

CATEGORIA A: Cicle Superior de Primària.
CATEGORIA B: 1r Cicle d’ESO
CATEGORIA C: 2n CICLE d’ESO i Postobligatòria.

- Els contes o narracions hauran de ser inèdits i escrits en català.
- Es presentaran 3 còpies del treball en paper o en format digital per correu electrònic. S’hi farà constar el nom, l’adreça, el telèfon, l’edat i el centre d’ensenyament on estudia.
- A la capçalera del treball s’hi farà constar clarament el títol, el nom del premi i la categoría a què opta.
- Les obres aspirants s’hauran d’enviar fins al 16 d’abril de 2010 a:
Biblioteca Pública Trinitari Fabregat. Alcanar
Tel. 977732464 btf@alcanar.cat

Biblioteca Filial de les Cases d’Alcanar
Tel. 977737131 bca@alcanar.cat

- El lliurament dels premis es farà l’abril de 2010, al voltant de la festivitat de Sant Jordi, a l’hora i lloc que s’anunciaran oportunament.
- L’Ajuntament es reserva el dret a publicar les obres presentades al Butlleti Alcanar o de fer-les públiques per altres mitjans.
- La presentació d’originals suposa l’acceptació de les bases i qualsevol fet que no estiga contemplat se resoldrà a criteri del jurat.

diumenge, 28 de febrer de 2010

Feixisme al cap i casal




Marina (Ed. Voramar/Alfaguara)
Gemma Pasqual i Escrivà
X Premi Samaruc

Marina és una adolescent d’Oliva (La Safor) que, traslladada a València en accedir a l’institut, viu en carn pròpia les formes contemporànies d’intolerància xenòfoba mentre descobreix els ingredients substancials de la vida: l’amor, l’amistat, l’odi, les idees i la mort.

Guia de lectura de Marina de Gemma Pasqual
http://www.scribd.com/doc/23724074/Guia-de-Lectura-Marina


Suport i assessorament de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC)
http://www.xtec.cat/~aperez48/llibres/llibres.htm

La Mar de Paraules: Marina un llibre contra el racisme
Els alumnes de 3r Eso han fet hui el seu primer examen de lectura a l'ordinador. L'experiència ha estat excitant, per a ells i per a mi. El llibre de lectura era obligatori (Marina, de Gemma Pasqual, Voramar) i l'he triat perquè, a...

http://lamardeparaules.zoomblog.com/trback/23330

Aula intercultural
L’ensenyament de la llengua oral a castallanoparlants
http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=3576

dimecres, 24 de febrer de 2010

VI PREMI LLIBRESEBRENCS.ORG

VI Premi Llibresebrencs.org de relats curts a Internet per a jóvens Fira del Llibre Ebrenc

Fira 2010


Objectiu

Incentivar els jóvens vinculats a les comarques ebrenques (Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat) a escriure relats curts sobre temes que trobin interessants i editar-los en un mitjà d'accés obert, de gran difusió i molt utilitzat avui en dia com és Internet.

Àmbit

Jóvens de les comarques de Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat.

Característiques

El tema dels relats és lliure, han de ser escrits en català i amb una extensió màxima de 2 pàgines DIN A4, amb format Times 12.

Presentació

– Cal enviar els relats per correu electrònic a l'adreça puntjove@riberaebre.org

– En el cos del missatge s’ha de fer constar clarament nom de l’autor, data de naixement i edat, adreça postal, població i comarca, telèfon, mòbil, adreça electrònica de contacte i NIF.

– El relat haurà de tindre un format digital PDF, DOC, RTF o SXW.

– En el document adjunt només hi ha d’aparèixer el títol del relat.

– Si no s’envien totes les dades que es demanen no s’acceptarà el relat.

– Només s'admet un relat per participant.

– L'organització enviarà un missatge electrònic al participant per confirmar la correcta recepció del relat. Si no es rep la confirmació, cal entendre que el relat no s’ha rebut correctament i no entra a concurs.

Totes les dades enviades seran guardades en una base de dades de la Fira del Llibre Ebrenc i se seguiran les normes marcades per la Llei orgànica de protecció de dades.

Els originals els rebrà el secretari del premi, que no formarà part del jurat i que garantirà l'anonimat dels autors.

Premis

Categoria A (fins a 15 anys): 150 euros.
Categoria B (de 16 a 20 anys): 200 euros.
Categoria C (de 21 a 25 anys): 250 euros.
Categoria D (a partir de 26 anys): 300 euros.
Obsequi especial per als 10 primers de la categoria A, B i C i per als 5 primers de la categoria D. Tots els participants rebran un obsequi de participació.

Els participants que no puguin assistir al lliurament dels premis hauran de nomenar un representant, i aquest haurà d’acreditar la seua representació amb una fotocòpia del DNI del participant. Els acreditats només poden assumir la representació d’un únic participant. En cas de no presentar-se l’autor o una persona que el representi al lliurament de premis perdrà el dret al premi o l’obsequi.

Condicions generals

1. Els treballs han de ser inèdits, no poden estar publicats ni en paper ni en cap format digital, i els autors en garanteixen l'originalitat; tampoc no poden estar en procés d'edició ni poden haver estat mai premiats en altres concursos.

2. L'organització del premi es reserva el dret de publicar totes les obres presentades en els formats que trobi convenients. Un cop hagi passat un any des del lliurament del treball, els autors podran reclamar-ne els drets, però sempre hauran de fer constar que han rebut el suport de la Fira del Llibre Ebrenc.

3. Les decisions del jurat seran inapel·lables, i aquest decidirà segons el seu criteri qualsevol circumstància no prevista en aquestes bases. Els membres del jurat es reserven el dret de considerar desert el premi en el cas que els treballs presentats no arribin a un nivell mínim de qualitat.

4. El fet de presentar-se al concurs suposa l'acceptació íntegra d'aquestes bases i dels drets i obligacions que se'n deriven.

Termini

Les obres hauran d'arribar abans de les 23.59 h del dia 23 d'abril de 2010.

Veredicte i lliurament de premis

El veredicte només es donarà a conèixer durant la V Fira del Llibre Ebrenc, el diumenge 6 de juny de 2010, a la plaça de la Cultura (davant de La Llanterna Teatre Municipal) de Móra d'Ebre, on es farà el lliurament de premis.

+ Informació

www.llibresebrencs.org o puntjove@riberaebre.org

Organitzen

Coordinació Territorial de Joventut de les Terres de l’Ebre

Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre

Fira del Llibre Ebrenc

Institut Ramon Muntaner

Ajuntament de Móra d’Ebre

dimecres, 17 de febrer de 2010

Article, llibres d'interès per a les famílies

Els problemes dels fills explicats als pares

L'editorial Ara Llibres estrena la col·lecció Sèrie E, que pretén respondre de manera pràctica les necessitats pedagògiques actuals. Els llibres tracten sobre els problemes educatius reals amb què s'enfronten els pares en el moment de prendre decisions que afecten l'educació dels seus fills. La col·lecció no només està adreçada als pares, sinó també als educadors. Segons el seu director, Joan Portell, són «llibres pedagògics, d'autoajuda, escrits a partir d'experiències basades en casos reals que donen resposta a allò que els pares i mestres creuen que saben però que en realitat desconeixen».

L'objectiu de la col·lecció Sèrie E és arribar a un públic divers intentant que el lector se senti identificat amb aquestes situacions narrades. Segons Portell, «es tracta de llibres oberts que no ofereixen unes pautes fixes d'autoajuda, sinó que parteixen de casos concrets per arribar a donar respostes generals». Un dels dos primers títols publicats, Com escollir escola?, d'Anna Nolla i Montserrat Segarra, és una guia amb informació pràctica per al moment de decidir un esdeveniment tan complex com ara escollir un centre educatiu. El llibre conté dades de centres, idearis, models educatius i fitxes pràctiques i ofereix pautes genèriques per ajudar els pares en la tria de l'escola, més enllà del que s'intueix a simple vista o en el moment de visitar l'escola. L'altre títol publicat, Vull un mòbil. Com educar els nostres fills en les noves tecnologies, de M. Lourdes Fèrriz, és un recull de situacions, recomanacions i llocs web que apropen el lector a les immenses possibilitats de l'ordinador i Internet. És un llibre orientatiu i d'iniciació en un moment en què la generalització de les noves tecnologies ha deixat en fora de joc molts adults. L'autora posa atenció a la docència, ja que es considera que des de l'escola i l'institut és des d'on esdevé real la revolució tecnològica, així com també als adolescents i els telèfons mòbils; a l'ús de la videoconsola; als xats, i a les xarxes socials com ara Tuenti i Facebook. Ara Llibres publicarà entre dos i quatre títols anuals d'aquesta col·lecció amb professionals triats per Portell.

Font: El Punt. 17.02.10

divendres, 12 de febrer de 2010

Fem un trio, la nova obra de Manel Joan Arinyó




Manel Joan Arinyó ens delecta amb una nova obra. En este cas es tracta d'un llibre memorialístic, els records de l'autor en relació amb la dedicació a l'escriptura. No cal dir-ho és autobiogràfica, és a dir, de ficció, l'elaboració el convertix en una obra ben bastida i plena d'humor, de l'humor més sa: el del que és capaç de riure-se'un d'un mateix.

És també una obra crítica respecte al món dels escriptors i les editorials, i un recorregut per la difícil situació de l'edició en català al País Valencià.

L'obra ve avalada pel Premi Sagunt, un premi que se sol bastir amb obres de qualitat, i que té una nombrosa concurrència.

Finalment, un encert més, està editada per Onada Edicions, de Benicarló, una clara aposta per la qualitat, al nostre territori.

Com a lector recordem les bones estones passades amb: Cubaneta meua (escrita amb Xesco Guillem); Com la flor blanca; Les nits perfumades; La màscara de l'amor; MP, una vida de llegenda; Les màgiques nits de Prada; i no tan bones, per la duresa de la temàtica: ¿Quién mató a Eva? i 10.193, escuma de mar.

I les bones estones passades escoltant-lo comptar llegendes urbanes o parlar d'El Quixot.

Comentari: Tomàs Camacho Molina

dilluns, 8 de febrer de 2010

Agenda cultural i presentació de llibre

Agenda socio-cultural d'Alcanar. Podeu consultar-la a:

http://www.alcanar.cat/index.php?id=7

Presentació del llibre Notes lexicogràfiques sobre el Petit vocabulari de Benassal, de Carles Salvador i Gimeno , d'Àngela Buj Alfara.

Divendres, 12 de febrer de 2010, a les 19:30 h, a la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat d'Alcanar.

Taller de Poesia a Amposta


Els propers dies 15 i 22 de febrer, a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó, és realitzarà l'activitat "Taller de poesia". El taller s'emmarca dins el pla d'actuacions del PEE d'Amposta.
De 18:00 a 19:30

A càrrec de Jordina Biosca, actriu i narradora.

Cal confirmar l'assistència al CRP Montsià o a les biblioteques escolars dels centres respectius.

Font: Pepi Grau
SE del Montsià/CRP

L’ensenyament de la llengua oral a castellanoparlants

L’exposició es divideix en dues parts. En la primera tractarem aspectes teòrics i pràctics del context castellanoparlant en què treballem (sud del País Valencià), i d’activitats concretes que desenvolupem a classe per tal de facilitar l’eliminació de prejudicis i l’aprenentatge de la llengua oral.
Presentació de PowerPoint
blocs.xtec.cat/tallersllc/files/2010/01/ensenyarllacast.pps
Guia de lectura de Marina de Gemma Pasqual
http://www.scribd.com/doc/23724074/Guia-de-Lectura-Marina
Aula Intercultural
http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=3576

dissabte, 30 de gener de 2010

La Presentació de l'OC de Joan Cid i Mulet


Realitzada el 29 de gener, a les 20 h. a la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat d'Alcanar.

Ahir moltes persones es van perdre la presentació de les Obres Completes de Joan Cid i Mulet. El llibre ha estat editat per l'EMD de Jesús, la presentació va anar a càrrec de l'escriptor i professor, Emigdi Subirats Sebastià i els alcaldes d'Alcanar i Jesús.

Va comptar també amb la presència de la Regidora de Cultura de l'EMD, Dolors Queralt Moreso.

L'autor local, Joan Bta. Beltran Reverter, va portar el seu exemplar de l'edició de 1933. Este exemplar és el que va servir per fer les fotocòpies que hem utilitzat a les biblioteques d'Alcanar fin a l'existència d'esta nova edició. El nostre agraïment des d'estes línies.

A l'ombra del Montsià (1933) és una obra ambientada a Alcanar. Crec que es mereix un treball de recerca de Batxillerat. Les relacions entre Cid i Mulet i Trinitari Fabregat. Hi va haver persones que van comentar relació de familiars seus amb l'escriptor jesusenc.

Un bon treball per a la recuperació de la memòria històrica. Tant prompte com siga possible posarem a la vostra disposició el vídeo d'esta presentació.

Voldria agrair la disposició a la col·laboració de dos alumnes del Cicle Formatiu, de l'Institut Sòl-de-Riu i la de Pedro José Molina i Èric Esteller, de 2n d'ESO.

dijous, 21 de gener de 2010

dijous, 7 de gener de 2010

Catàleg editorial Algar

Des d'este enllaç accedireu al ric i variat catàleg de l'editorial Algar:
ftp://bromera.net/catalogo/Catalogo09-10.pdf
Informació que us pot ajudar a triar un bon llibre.

dimarts, 5 de gener de 2010

Com un regal de Reis. Cultura a l'abast de tothom

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació endega el cercador d’internet Eureca! per facilitar l’accés als fons digitals catalans



* Permet accedir a més de 170.000 documents digitalitzats (llibres, fotografies, mapes o cartells) per diverses institucions catalanes
* Té com a objectiu facilitar la difusió del patrimoni digital de Catalunya i augmentar la visibilitat de les col·leccions





El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, mitjançant la Subdirecció General de Biblioteques, ha posat en funcionament el cercador d’internet Eureca! (Enllaç Unificat a Recursos Electrònics de Catalunya), amb l’objectiu de facilitar l’accés a documents digitalitzats per institucions catalanes.



Eureca! (http://eureca.cultura.gencat.cat) funciona de manera similar a la biblioteca digital Europeana, ja que incorpora automàticament les dades que identifiquen un determinat document digital i permet localitzar la pàgina original on es pot trobar el document seleccionat.



El nou cercador Eureca! permet trobar documents digitalitzats penjats en els diferents servidors de les institucions de manera que, si fins ara s’havien de visitar diferents pàgines i anar buscant en cadascuna de les col·leccions, ara en una sola cerca es pot accedir a tots els documents de les diferents institucions. D’aquesta manera, si, per exemple, es busca informació sobre cartells de la Guerra Civil, apareixen fins a 883 resultats de diferents procedències. Si es busca informació sobre Jacint Verdaguer es troben fins a 141 resultats, que inclouen des de cartes seves dipositades a la Biblioteca de Catalunya fins al cementiri on es troba enterrat, amb informació recollida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.



Eureca! permet la cerca de qualsevol tipus de document digitalitzat com ara llibres, fotografies, mapes, cartells, etc. dels quals prèviament s’hagin incorporat les dades bàsiques d’identificació (com ara, títol, autor, matèria...). Actualment s’hi poden trobar referències de més de 170.000 objectes digitals presents a les següents col·leccions catalanes d’interès cultural i científic:



* Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (Biblioteca de Catalunya)
* Revistes Catalanes amb Accés Obert (Biblioteca de Catalunya, Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i Centre de Supercomputació de Catalunya)
* Cartoteca Digital (Institut Cartogràfic de Catalunya)
* Memòria Digital de Catalunya (Biblioteca de Catalunya i Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya)
* Escena Digital (Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona)
* Tesis Doctorals en Xarxa (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i Centre de Supercomputació de Catalunya)
* Dipòsit de la Recerca de Catalunya (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i Centre de Supercomputació de Catalunya)
* Materials Docents en Xarxa (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i Centre de Supercomputació de Catalunya)



Progressivament s’hi aniran afegint les referències de documents digitalitzats a arxius, museus i materials audiovisuals catalans o d’interès català. D’aquesta manera Eureca!oferirà un primer inventari del material digitalitzat i disponible a Internet d’un autor o d’una temàtica concreta.



Eureca! incorpora també la funció d’ampliar la cerca realitzada a Europeana, la Biblioteca Digital Europea, o cercadors d’internet com Google. La biblioteca multimèdia Europeana (www.europeana.eu) promoguda per la Comissió Europea té una versió en català, feta per la Biblioteca de Catalunya, a proposta d’aquest organisme europeu. La Biblioteca de Catalunya hi ha aportat més de 10.000 objectes digitals, amb previsió de creixement, entre els quals hi ha manuscrits, incunables, fotografies i enquadernacions artístiques.



El programari que utilitza Eureca! és el mateix que actualment utilitzen institucions com la Universitat de Minnesota, la Biblioteca Nacional de Dinamarca, el Boston College o les biblioteques d’Oxford.



Amb aquest nou cercador, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació vol facilitar la difusió del patrimoni digital de Catalunya i augmentar la visibilitat de les col·leccions digitalitzades o d’interès català.





Barcelona, 4 de gener de 2010





Més informació:



Subdirecció General de Biblioteques
Direcció General de Cooperació Cultural
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Generalitat de Catalunya
C/Portaferrissa, 1-3
08002 Barcelona



Tf.: +34 93 316 27 40
Fax: +34 93 316 27 81

http://eureca.cultura.gencat.cat

http://biblioteques.gencat.cat
biblioteques@gencat.cat